Quedar-se algú, després d’intentar aclarir alguna cosa o resoldre algun problema, exactament igual com estava abans, és a dir, sense aclarir res, resoldre res ni avançar en cap sentit.
Sovint es completa la frase dient: “M’he quedat com Fava, igual estic que estava”.
En El món en dotze postals, del castellonenc Joan Baptista Campos, podem llegir:
Un dels nouvinguts em pregunta, encuriosit, si el sol trigarà gaire a caure del tot. (Déu n’hi do, quina pregunta!) L’home s’ha quedat com fava, tot esperant la meua resposta, […]
En La velleta refranyera, de Jordi Raül Verdú, llegim:
–Mireu-la, s’ha quedat com Fava, igual que estava.
En Contalles de iaios i iaies, de Jordi Raül Verdú, trobem:
I així va ser com el rector es va quedar com Fava, igual estic que estava, i els xiquets, més contents que un gos amb un os, van omplir així el budell.
Vegeu:
NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.