Estar algú, després d’intentar aclarir alguna cosa o resoldre algun problema, exactament igual com estava abans, és a dir, sense aclarir res, resoldre res ni avançar en cap sentit.
En La velleta refranyera, de Jordi Raül Verdú, podem llegir:
–Com està? –li va preguntar el mestre.
–Igual estic que estava, com el tio Fava.
Vegeu: