Quedar malament per fer les coses de manera incorrecta, inadequada, inapropiada.
En la novel·la Heretaràs la terra, de Toni Cucarella, podem llegir:
Eren més desgraciats que Camot, i potser sense conèixer gens, l’un i l’altre, la biografia del personatge, ni l’origen del personatge tampoc, haurien invocat el seu nom contínuament, com és costum entre la gent de Xàtiva i de les comarques de la redor a l’hora de plànyer-se: hem quedat com Camot, que vol dir quedar malament, acabar en desgràcia; tanmateix, pocs coneixen quins foren els fets i les fetes d’aquest personatge, […]
En la novel·la Al cor, la quimereta, d’Encarna Sant-Celoni, llegim:
Al final vam quedar com Camot: tot va acabar en aigua de figues i ací continuem, sense moure’ns del Poble…
En el llibre de narracions curtes En blanc i negre, de Rafa Gomar, trobem:
Resultava tan evident que el pobre Millet havia quedat com Camot, que es va fer roig i va abaixar la cara de vergonya.
Hi ha una obra de teatre titulada El supercaminal o quedarem com Camot que la companyia Pluja Teatre va estrenar l’any 1974 i en la qual criticaven la construcció de l’actual autopista del Mediterrani.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu i el Diccionari de la Vall d’Albaida.