acabar com Camot

Acabar de mala manera.

Manel Arcos, en el llibre La senda dels lladres. Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839), ens diu:

El 15 de novembre de 1826, precisament, eren arcabussejats, al pla que hi havia entre la Ciutadella i el convent del Remei de València, el xeresà Josep Poler Cangros i el xativí Domènec Giner Garcia, Camot, per haver fet resistència als voluntaris reialistes, segons sentència del Consell de Guerra Permanent. L’afusellament era presenciat per un tercer reu, Andreu Colmillot, que havia de complir deu anys de presidi a Àfrica. Poler i Camot havien estret els llaços d’amistat a la càrcer de Xàtiva. Allí, Camot havia escabetxat, al febrer del 1826, un dels interns en un desafiament a la comuna.

I en una nota a peu de pàgina escriu:

És més que probable que el final d’aquesta persona siga l’origen de la frase feta “Acabar (o quedar) com Camot”, sinònima de l’expressió acabar malament.

Posteriorment, Manel Arcos ha aprofundit en la vida d’aquest roder en el llibre Acabaren com Camot. Bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833). Les dades que Manel Arcos aporta en els llibres estan ampliamente documentades.

En el blog de l’escriptor xativí Toni Cucarella podem llegir el seu escrit Els habitants de l’idioma: Camot en el qual arreplega el que en l’any 1911 va escriure el prevere Pere Sucias en un article titulat ‘Has quedat com Camot’ que va publicar en el periòdic l’Heraldo de Játiva. Sucias parlava d’un altre bandoler.

El que Toni Cucarella diu sobre Camot en el seu blog ho escriu també en la novel·la Heretaràs la terra.

El significat de la paraula Camot, malnom del roder Doménec Giner Garcia, és ben clar: camot és, simplement, un augmentatiu de cama. Segurament aquell home o algun dels seus avantpassats tenia les cames molt llargues o molt grans i per això li posaren el malnom de Camot. Quan fem l’augmentatiu d’algun nom femení, si el masculinitzem, sembla que siga una mica més gran encara. Així, si algú té una panxa molt gran diem ¡quina panxota que té!, però si volem que faça l’efecte que és més gran encara diem ¡té un panxot! Si volem expressar que una rata de claveguera té unes dimensions exageradament grans, no diem que és una rata o una ratota, diem que és un ratot. De la mateixa manera podem dir un missot, un botellot, un esquenot, un cervesot, un cuixot o un camot.

En alguns llocs s’usa la paraula camot per a denominar el pernil o cuixot.

Marisol Gonzàlez Felip, en el llibre Frases fetes al nord de la llengua, arreplega l’expressió acabar com Camot de la qual diu:

Fracassar algun assumpte en la intenció que es tenia en un principi. Ex: Vam fer el sopar per aclarir l’herència, però vam acabar com Camot. SIN.: acabar com el rosari de l’aurora, acabar com una “picà” de fesols.

Josep Lozano, en la novel·la Ribera, escriu:

Un dia me’l trobí en el trinquet, el vaig agarrar a part i, de bé a bé, tractí de fer-li vore que no duia bona marxa, que acabaria com Camot o captant pels carrers algun rosegó de pa.

En la novel·la Els retrobats i els perduts, de Josep Usó, trobem:

–Açò acabarà com Camot –es diu, acotant el cap per a evitar que els seus alumnes el puguen entendre.

En Puta postguerra, de Josep Piera, podem llegir:

No paràvem en tot l’estiu. Jo baixava a Gandia amb el pare cada dia, però això no evitava que les nits les dedicara a divertir-me amb els companys. “Qui siga bo per a vetlar, que siga bo per a matinejar” era una altra sentència paterna. “¿Vols festa? D’acord. Però primer són les obligacions. Si poses la diversió per davant del treball, acabaràs com Camot”.

En Tombatossals, de Josep Pascual Tirado, llegim:

Bufanúvols, en un repent, el gregal va tornar tramuntana; les mules astorades giraren cap en cua, lo gonfaroner va donar la veu de “apreteu cinxes”, i allà te va tota l’ambaixada en cartelons i tot a fer cent mil parells d’espardenyes; en gran esgarriadissa, i no pararen àdhuc que foren arribats a les mateixes portes del palau del príncep Garxolí, qui, al vore-los desbarrats, va olorar que l’ambaixada havia acabat com Camot.

I en la mateixa obra, una mica més avant trobem:

¡Ja, ja vorem en què pararan totes aquestes festes i aliferes! ¡Déu faça que no acaben com Camot, i tinguen que córrer los esforçats i jolius nauxers! ¡A vore si els crits i avalots acaben com el Rosari de l’Aurora, en gemecs i sanglots!

En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada acabar, diu:

Acabar com Camot: acabar malament (Martí G. Dicc.).

A voltes es completa el modisme dient: acabar com Camot, amb els collons dins d’un pot. És, evidentment, un simple redolí.