Molt prim, de poca grossària.
Generalment s’aplica a coses. També pot aplicar-se a persones o a animals.
En la novel·la Heretaràs la terra, de Toni Cucarella, podem llegir:
La nòvia que Cento Morell va triar-se no li va donar carabasses, i no perquè el considerara un bon partit matrimonial que no havia de deixar que se li’n fugira quan va atrevir-se a demanar-la: en aquells dies Cento Morell estava més rovellat que un gat ronyós, prim com un paper de fumar que quasi transparentava i el cap pelat al zero per tal d’evitar ser novament pastura de polls i llémenes, però Sixta Santaclara no li va donar carabasses malgrat que la darrera Nit del Ros havia tirat les tres faves sota el llit perquè l’atzar màgic del solstici d’estiu li fera conèixer quanta terra portaria al casament el seu futur marit: femada i conreada, conreada sense fem o un miserable erm pedregós, i heus ací que la fava que va palpar a les fosques sota el llit va mostrar-se als seus ulls esbalaïts d’emoció amb la pell sencera, íntegra, anunci d’un marit benestant, per no dir opulent, o això es pensava ella.
NOTA: L’expressió donar carabasses que apareix en aquest escrit de Toni Cucarella és un calc de la castellana equivalent dar calabazas. En valencià es diu i s’ha dit sempre donar carabassa, en singular.
Tenim la cançoneta tradicional valenciana:
Ja ve Cento de ca la nóvia,
ja ve Cento malhumorat.
Ja ve Cento ballant la trompa,
carabassa li han donat.
Així com aquesta altra, també tradicional:
Carabassa m’han donat,
jo l’he presa per meló.
Més m’estime carabassa,
que casar-me amb un pendó.
O aquesta variant:
Carabassa m’han donat,
jo l’he presa per meló.
Més m’estime carabassa
que casar-me amb qui sé jo.
O aquesta altra variant:
Carabassa m’han donat,
jo l’he presa per meló.
Més m’estime carabassa
que dormir en la presó.
En la narració curta La marsera del Romà de l’escriptor alcoià Jordi Valor i Serra podem llegir:
–I això, Manolet, fill meu; ¿t’han donat carabassa?
En la novel·la Els horts, de Martí Domínguez Barberà, trobem:
Cada diumenge li parlava ell, i cada diumenge li donava ella carabassa.