Referit a una persona: molt prim i molt alt.
En la novel·la Temps de batuda, d’Enric Valor, podem llegir:
Es va esdevenir un desori bastant fort: molts s’alçaren de les banquetes i s’acostaren; Rico retrocedí fins a la taula de darrere de mi; uns quants operaris m’agafaren dels braços, però suaument; i aquell company meu, prim com un gànguil, que es clarejava en les orelles i era tan animós –ara recorde que es deia Telesforo–, ell tot braços i cames, em va pregar: –Calma, calma, muchacho!
En la novel·la Anjub: Confessions d’un bandoler, d’Andreu Carranza, trobem:
Enfundat dins dels abrigalls del figot, que per dir tota la veritat, prim com un gànguil com estava, en les cametes pengim-penjom, m’anaven massa bogalders i me sobraven per totes bandes.