Referit a persones: molt prim, molt flac.
En la novel·la Delers de jovença, d’Antoni Igual Úbeda, podem llegir:
Enllà estaven –sembla que els veja a hores d’ara– els meus amics i coneguts, entre còmics i aficcionats: el bon Matietes, que feia de segon galà còmic i era prim com un fideu i baixotet com vara i mitja […]
Josep Lozano, en la novel·la Ribera, escriu:
Li tocà fer la mili a Ceuta, i del servici militar vingué prim com un fideu, que no valia un xavo negre.
En la novel·la Aigua en cistella, de Carme Miquel, trobem:
Jo no la podia sofrir. Era prima com un fideu i es feia la sabuda. Sempre parlava castellà i això que de valencià en sabia perquè és com parlaven a sa casa.
En la sarssuela Un pobre diable, de Josep Ribera, el personatge anomenat Quintí diu:
Que’n faré de un gendre sech com un bacallà, prim com un fideu, y aixut y groch com el peixo palo. Jo vull per la noya un individuo fort, gras, de pes.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada fideu, diu:
Esser prim com un fideu, o Semblar un fideu: esser molt prim; es diu especialment de les persones molt magres.