pit com una post de planxar (o com una fusta de planxar)

Referit al pit d’una dona: ‘que quasi no té mamelles’.

En la novel·la Júlia, d’Isabel-Clara Simó, podem llegir:

Era una xicota rossa, de color palla i faccions esvaïdes, de pit llis com una post de planxar.

Francesc Gisbert, en la novel·la El somriure de l’esfinx, empra, lamentablement, l’expressió acastellanada «taula de planxar» –adaptació inadequada al valencià de la denominació castellana «tabla de planchar»– en lloc de les nostres denominacions genuïnes «post de planxar» o «fusta de planxar». Escriu:

–Qui pot ha de lluir. No com tu, que tens les cames tortes i el pit com una taula de planxar, i per això vas sempre amb vaquers i camises amples, per dissimular. Tros de cullerot!