S’empra per a dir que algú té una embriaguesa molt forta.
En El significat històric de la figura del dolçainer, de Sònia Sanz Alegre, treball publicat dins Cultura i estudi local a la Plana de l’Arc, podem llegir:
Com a conseqüència de la relació dolçainer-festa, apareixen a la nostra cultura dites que reflecteixen aquest esperit, com per exemple portar un pet com un dolçainer; en casa de dolçainer tots són balladors; etc, i inclús apareix el dolçainer en lletres de cançons que també reflecteixen el seu caràcter festívol, com és el cas d’aquesta: “La dona del dolçainer/ viu més feliç que ninguna/ perquè dos dolçaines té/ i altres no en tenen ni una”.