Pegar voltes, tant en sentit real com en sentit figurat.
En la narració curta Sastre, músic, llaurador… i sempre sastre, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, trobem:
Allí pujava al parroquià quan li havia de provar davant d’un espill, creuat de badalls que arrancaven tots d’un mateix punt –una “cabotà” d’un marjaler que avant anava sense reparar en l’espill un dia de prova–; allí lo fea anar i tornar i pegar voltes com una baralluga, pegant-li estiragassons a la roba fins acoplar-li-la, a bones o a males, i omplint-lo de ralles, que solia fer ab un tros de reparat, que ell no s’emprimava per res d’este món.