parlar com un llibre obert

1) Parlar com una persona culta. Parlar molt bé. Tindre dots d’oratòria.

2) Parlar de manera clara, assenyada, adequada i inequívoca, que no dóna lloc a falses interpretacions.

En la novel·la El tatuatge dels apàtrides, de Josep Palomero, llegim:

Has parlat com un llibre obert, Bay. M’acabes de dir que has resolt deixar-me perquè la teua promesa ha decidit que, per fi, vol casar-se. Ho havia entés a la primera –contestà l’amazona, posant al mal vent mala cara.

Josep Lozano, en la novel·la El mut de la campana, escriu:

Molt bé, Bernadet, molt bé; quan t’escolte em fa l’efecte que estic allí, davant del retaule de plata de la seu, oint un pou de saviesa. Parles com un llibre obert.

En la novel·la El soroll de la resta, de Francesc Bodí, llegim:

Efe Punto no era tan atractiu, però nadava a la perfecció i sabia parlar com un llibre obert, i sobretot no parava de mirar-la.

En L’ensenyament del discurs escrit, d’Isabel Ríos i Vicent Salvador podem llegir:

L’ideal renaixentista d’escriure “com es parla” és sens dubte una utopia, però hi ha maneres d’escriure que adopten estratègies de l’oralitat. I viceversa: parlarcom un llibre obert”, segons l’expressió popular, comporta una certa desvirtuació, sovint considerada pedantesca, d’allò propi de l’oralitat, que consisteix en la frescor i el dinamisme de la immediatesa interactiva.

NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen el Diccionari de la Vall d’Albaida i el DVN .