orelles com a doctrinetes (o com dos doctrines)

1) S’empra per a expressar que algú té les orelles molt grans. En aquesta accepció s’usa amb el verb tindre.

2) S’empra per a expressar que algú escolta amb molta atenció. En aquesta accepció s’usa amb el verb fer.

Doctrina i doctrineta són denominacions populars de la catequesi de la doctrina cristiana. La pronúncia polpular d’aquests mots és ‘dotrina’  i ‘dotrineta’.

Joaquim Martí i Gadea, en Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 48 del 1r afegitó), escriu:

Casi totes son llargues y primes com á espingardes, en uns braços com á forques, unes mans com á raquetes, uns còsos com albardes, unes cames com á tirasos, uns pèus com á minjos, uns còlls com á faluques, unes cares morenes com les ròques del terreno, unes boques com á raps, unes orelles com á dotrinetes, unes selles com á márgens y uns caps com á estornells, y sobre tot mal forjáes ó garbáes, puix la ròba els plòra damunt, lo mateix que si l’ hagueren furtá.

En Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana, podem llegir:

Aixo es ganes de parlar adefesits (digué la Mare tota ya roja y encesa de una flamarada que li pujà a la cara, y en dos orelles com dos dotrinetes, que pareixia haverseles fregades en ditets de pimentó); aixo es ganes de fer giquirrijach, o tirria que li tens, per millor dir.

NOTA 1: Joaquim Martí Mestre recull fer unes orelles com a dotrinetes en l’entrada dotrineta del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (pàg. 611) i ens diu que significa ‘escoltar amb molta atenció’. També cita les orelles com a dotrinetes en el Diccionari de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864) en el seu context històric.

NOTA 2: En valencià tenim tendència a eliminar el fonema oclusiu velar sord representat per la lletra c de determinades paraules en les quals /k/ queda en posició de tancament de síl·laba interna i va seguit d’una síl·laba tònica que comença per t, com és el cas de paraules com ara doctrina, doctor, rector, tractar o respectar, que solem pronunciar-les ‘dotrina’, ‘dotor’, ‘retor’, ‘tratar’ i ‘respetar’. Això no passa sempre, ja que en paraules com ara pactar, subjectar, injectar, redactar o infectar, pronunciem perfectament aquesta c oclusiva de fi de síl·laba interna.

NOTA 3: Josep Sanchis Carbonell arreplega tindre les orelles com dos dotrinetes en el seu llibre Bocaviu i indica que apareix en Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana.