Morir en gran quantitat.
Montserrat Roig, en Els catalans als camps nazis, escriu:
Les criatures morien com a mosques, fins i tot les qui tenien sis i set anys i semblaven més fortes. Cada nit senties els seus plors.
I en el mateix llibre, una mica més avant, podem llegir:
N’hi havia diverses, d’aquestes barraques, i estaven aïllades de la resta del camp amb filferrades: en aquest indret els malalts morien com a mosques.
En Europeus, de Joan Francesc Mira, llegim:
Ací hi ha persones sense casa: moren com a mosques i tanmateix, qui sap com, cada vegada n’hi ha més.
En Dietari de guerra, d’Emili Piera, trobem:
L’holocaust jueu ha gaudit d’una dimensió publicitària que no han tingut altres genocidis. Començant per les tribus ameríndies i els kurds i armenis de Turquia i continuant pels congolesos, que morien com a mosques en temps del rei belga Leopold II […]
Vegeu:
NOTA: El DNV arreplega el modisme comparatiu morir (o caure) com a mosques que definix com a ‘morir en gran quantitat, especialment en un combat’ i posa l’exemple següent: els enemics queien com a mosques.