S’usa per a expressar que alguna cosa és molt antiga.
En Maneres de dir de la la Vall d’Uixó de José Gargallo Gregori, que podem trobar en internet, diu:
Ésser més vell que el cagar [o pixar] ajupit o emponnat (Ésser una cosa molt antiga o molt coneguda)
En la novel·la Laru i Tan, d’Alexandre Agulló i Guerra, podem llegir:
–Està bé. Però és més vell que cagar emponnat i tampoc és com per baquejar-se de riure –Panoli a la d’ell també com sempre.
NOTA 1: Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu arreplega ‘ser més vell que cagar emponnat’, Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs i el Diccionari de la Vall d’Albaida arrepleguen ‘ser més vell que cagar emponat’, Vicent Bataller Grau en El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència recull ‘ser més vell que cagar amponat’. El DNV arreplega més vell (o més antic) que el cagar aponat que definix com a ‘molt vell, molt antic’.
NOTA 2: El DNV arreplega aponar-se i emponarse però, sorprenentment i inexplicablement, no arreplega emponnar-se.