Molt tossut, molt cabut, molt obstinat.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
No sé si haurá atra dòna que patira més qu’ella criant als seus fills; sense tindre més recursos que les seues mans, y en tres gichs y una gica, giquets encara, més toçuts que la boyra y més mals que les vèses, ella s’els crià com pogué, […].
Vegeu:
NOTA: El DNV arreplega el modisme comparatiu ser més pesat (o més tossut) que la boira terrera que definix com a ‘ser molt pesat, molt tossut’.