1) Absort en la contemplació d’alguna cosa, distret, bocabadat, amb l’ànim suspés per qualsevol ximpleria. Abstret pensant o mirant qualsevol cosa. Embajoct, encantat.
2) Confós, ofuscat, obnubilat, sense les idees clares.
3) Despistat, desorientat, desconcertat.
4) Esmaperdut, errant, com una ànima en pena.
5) Indecís.
Aquest modisme comparatiu pot emprar-se precedit de diversos verbs, com ara: anar, caminar, deambular, estar, sentir-se, trobar-se, vagar, etc.
En D’Azorín i el país meu, de l’escriptor monoverí Antoni Ròdenas Marhuenda, podem llegir:
Quan l’infant don Juan Manuel, o els seus testaferros castellans, es barallaven amb els nobles catalans per un bocí de terra que ni els uns ni els altres tenien prou empenta per a repoblar-lo, la batussa seria contemplada per algun pastoret moro, més torbat que un poll, des de qualsevol tossalet del terme.
En la novel·la El cos del delicte, de Francesc Bodí, llegim:
Em va confessar que ell estava més torbat que un poll i que hi ensumava alguna cosa que no li acabava d’agradar.
En la rondalla El rei Astoret, d’Enric Valor, trobem:
Efectivament, el criat que anava devers el nord, és el qui va travessar les tres foies i les quatre serralades que separaven la Safra de la Vall de la Terra Blanca, on Margarida vivia als afores del poble d’Agullent. I també fou ell el propi que féu la seua volta més torbat que un poll.
En el glossari que hi ha al final del llibre trobem: «més torbat que un poll. Profundament torbat.»
NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.