Aquest modisme comparatiu s’usa per a expressar la idea que una persona és molt delicada.
En Bolangera de dimonis, d’Àngel Sánchez Gozalbo, podem llegir:
Però que agarrara el cresol perquè les dones tenien més tecles que l’orgue de Sollana i la que no estava cucada tenia l’aspror de la fruita verda o coixejava de gènit agre, bròfec i arrapador.
Aquest modisme comparatiu s’usa sempre precedit del verb tindre.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Joaquim Martí Mestre en el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX) i en el Diccionari de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864) en el seu context històric. El DNV no l’arreplega, únicament recull com l’orgue de Sollana que definix com a ‘destemprat’.