Es diu d’algú molt sord, que té una hipoacúsia molt forta.
En Xisclet de Tramuntana, de Pilar Arce i Llupià, podem llegir:
Va decidir-se a colpejar amb el puny dret la porta de la veïna, la Teresina, una vella sempre escabellada i cridanera, perquè era més sorda que una tàpia.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada tàpia, trobem:
Sord com una tàpia, o Més sord que una tàpia: es diu d’una persona molt sorda.