més sord que una tàpia

Es diu d’algú molt sord, que té una hipoacúsia molt forta.

En Xisclet de Tramuntana, de Pilar Arce i Llupià, podem llegir:

Va decidir-se a colpejar amb el puny dret la porta de la veïna, la Teresina, una vella sempre escabellada i cridanera, perquè era més sorda que una tàpia.

En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada tàpia, trobem:

Sord com una tàpia, o Més sord que una tàpia: es diu d’una persona molt sorda.