Es diu d’algú molt sord, que té una hipoacúsia molt forta.
En la novel·la Els països del tallamar, de Joan-Carles Martí i Casanova, podem llegir:
En Elx atàvic, tancat en si mateix, sovint més sord que una tabala, de sèquies que duien aigua salobre, que feien madurar magranes, llimons, taronges, figues i herba alfals.
El glossari que hi ha al final de la novel·la ens diu que la paraula tabala significa:
La part inferior de les palmes, que cada any es tallen i resten marcades en el tronc.