Es diu d’algú molt sord, que té una hipoacúsia molt forta.
En la Cançó de Serafí del poeta alcoià Joan Valls Jordà publicada en el periòdic Ciudad de Alcoy el dimarts 22 de novembre del 1966 titulada Canvi de llengua, que també podem trobar en el llibre Cent serafins (pàg. 53), llegim:
Té abranor, molt bé no dorm
i està més sord que un cantal,
encara que en Benidorm
tinga pins, cala i casal.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Francisco Castañer Boronat en el recull d’expressions alcoianes Bon pilot, bon farinot.