Molt seriós.
En la narració curta De com el diable va aparéixer en el barranc de Carraixet, dins L’altre geperut i altres contes més, de Jesús Ernest Martínez Ferrando, podem llegir:
Aquell home era més seriós que un titot; ella, en canvi, tenia caràcter alegre i expansiu, i sens dubte, ell li havia pres una mala dèria.
En la novel·la juvenil ¿Qüestió de feromones?, d’Enric Lluch i Girbés, trobem:
Aleshores, Tisoretes es posà més seriós que un titot i me’n digué per a salar un porc.
NOTA 1: Els valencians emprem sempre sério i els seus derivats seriet, seriot, serietat, etc. La forma normativa seriós l’usem només en el llenguatge escrit i en els registres més formals.
NOTA 2: Joaquim Martí Mestre arreplega aquest modisme comparatiu en el Diccionari de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864) en el seu context històric (pàg. 633). Escriu: «tan sèrio com un titot o més sèrio que un titot: “El famós conde de Toreno (…) s’ha presentat al costat del duc de la Victòria (…) tan sèrio com un titot” (M 1840: I, 127), “Ella se quedà mirant-lo / y més sèria que un titot…” (Solemne chasco…, 3), recollida també per Borràs Jarque: més sèrio que un titot (Barberà i Borràs, s. a.)»
També recull aquest modisme comparatiu Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs.