En sentit figurat, aplicat a una persona o a un animal: molt flac, molt magre, que té poca carn.
En l’escrit dialogat de Joaquim Amo Abad titulat A vore al veí, publicat en el núm. 262 del setmanari El Pueblo (de Monòver) de data 10 de novembre del 1906 i que també podem trobar en Cañisaes, el llibre de Munove, el personatge anomenat Ximet diu:
¡Pos no estás sentín que el vach arreplegá mes sec que un sarmèn!