més sec que un os

Molt sec, tant en sentit real com en sentit figurat.

En la narració curta Dumenge de la rosa, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:

Pobra mare, volent trobar conhort en les veïnes tropessa ab una madeixa d’argilagues. I allí es queda més seca que un os i mes plantada que una barraca. No pot glapir. Està alevada.

NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Joaquim Martí Mestre en el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX) i en el Diccionari de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864) en el seu context històric, així com Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs.