Molt sec, tant en sentit real com en sentit figurat.
En la narració curta Dumenge de la rosa, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
Pobra mare, volent trobar conhort en les veïnes tropessa ab una madeixa d’argilagues. I allí es queda més seca que un os i mes plantada que una barraca. No pot glapir. Està alevada.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Joaquim Martí Mestre en el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX) i en el Diccionari de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864) en el seu context històric, així com Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs.