Molt roín, tant en sentit real com en sentit figurat.
En la novel·la Els lluitadors, de Francesc Gisbert, podem llegir:
Un altre company, que tampoc li queia massa bé, era Gínjol. Li deien així perquè tenia la pell del gínjol, fosca i lluent. I perquè, per dins, es tractava d’un bon pinyol, més roín que un dolor. Se les donava d’angelet i a la que et descuidaves, ja te l’havia pegat.
NOTA 1: Si l’autor haguera escrit el femení lluenta –que és la forma usada habitualment pels valencians– en lloc d’emprar la forma invariable lluent –que no diu ningú–, el text hauria quedat més natural.
NOTA 2: Francesc Gisbert escriu “Se les donava d’angelet i a la que et descuidaves, ja te l’havia pegat” que es veu de seguida que és un calc del castellà. Qualsevol valencià hauria dit “Es feia l’angelet i si et descuidaves, ja te l’havia pegada”. Cal deixar ben clar que l’expressió “ja te l’havia pegat” és totalment incorrecta. La nostra llengua –i també altres llengües llatines– té un bon grapat d’expressions que sempre construïm només en femení –l’anomenat femení d’indeterminació– com és el cas de les conegudíssimes locucions qui la fa la paga, i encara te’n diré una altra, dos dits de la mateixa, ja l’has cagada, te’n dec una, ara sí que l’hem feta bona, passar-la estreta, passar-les negres o passar-les magres (actualment, passar-les canutes). L’expressió ja te l’havia pegada és una d’eixes en les quals sempre emprem el femení d’indeterminació i, per tant, no poden dir-se ni escriure’s en masculí.
NOTA: Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu arreplega ser més roín (mala) que un dolor. Francisco Castañer Boronat en el recull d’expressions alcoianes Bon pilot, bon farinot arreplega més mal que un dolor. Pel que fa a l’adjectiu mal, vegeu més mal (o més roín) que el bou de la presó.