més mal (o més roín) que el bou de la presó

Molt roín. S’aplica a les persones malvades i als xiquets entremaliats.

Aquest modisme comparatiu s’usa a Puçol. Fa referència al bou que cada any compren en aquesta població de l’Horta de València per a les festes patronals. Segons m’informa Manel Alonso i Català, antigament, tancaven el bou en la presó de l’antic palau, hui desaparegut.

En el Diccionari català-valencià-balear, en la tercera accepció de la paraula mal, diu:

1. No bo; mancat de bondat (moral o material); cast. malo, mal. a) Antigament s’usava precedit del seu substantiu o d’un verb copulatiu (un home mal, el camí és mal); aquest ús actualment no existeix gaire en el llenguatge parlat, en el qual l’adjectiu mal precedit del substantiu o del verb copulatiu és substituït pel sinònim dolent (Cat., Bal.) o roín (Val.): “un home dolent”, “el camí és roín”. Quant lo príncep és mal, Llull Arbre Sc. I, 328. Si los hòmens mals e los demonis moren, Llull Gentil 257. Los peccadors són axí fets mals per lo peccat, Metge Somni III. Segons que les maneres són males e pijors, Eximenis Conf. 6. Mas, contradient a llengues-tan males, Proc. olives 857. Anau’s-en en hora mala, | ja que sou el Comte Mal!, Picó Engl. 39. Coneguent llurs ombres males, Salvà Poes. 60. Val a dir que en el català meridional i principalment en el valencià, l’ús de mal està més estès que en les altres comarques (“El vi és mal, detràs de la llet”). En el català del nord i baleàric, l’ús de mal precedit del substantiu o del verb copulatiu està gairebé reduït als casos en què el subjecte és un infinitiu substantivat: Es que diuen que és mal, tallar-les ara, Penya Poes. 130.– b) S’usa generalment, en català antic i modern, seguit del seu substantiu. Males obres, Hom. Org. 3. Hauíets mala fama per lo món, Jaume I, Cròn. 48. Per mala let són los infants malalts, Llull Blanq. 2. Veyen que lurs mals tractaments no havien loch, Pere IV, Cròn. 69. Sembla mentida que hi haja tan males intencions, Vilanova Obres, xi, 51. Mal gra: furóncol. Un mal mal: un càncer. Mal esperit: esperit infernal, diable. Mala cosa: cosa sobrenatural i malèvola; aparició diabòlica. Mala glaçada!, Mal llamp!, Mala pesta!, Mala negada!, etc.: expressions de maledicció. Encara amb paya te’n vens, mala pesta de missatge!, Aguiló Poes. 139. Mala dona: prostituta. La Mala Dona: nom d’un núvol gruixat que sol sortir a ponent i pronostica tempesta (Capdepera). A males penes: amb prou feines, a penes. E a males penes pogueren-ne traure la roba e’ls cauals, Jaume I, Cròn. 154. Ni un mal tros de pa, Ni un mal vestit, etc.: gens ni mica de pa, de vestit, etc. Ni he aprofitat una mala vetlada, Penya Mos. III, 41.– c) Usat sense substantiu, o substantivat. Qui ha creat tot lo món, e qui ressuscitarà bons e mals, Llull Gentil 12. Qui era estat millor entre los bons, féu-se pijor entre los mals, Eximplis, I, 69. Tenir la mala: estar de mal humor, tenir la mala lluna. A males o A les males: contra voluntat, per força, violentament. Anar a les males: obrar per la violència. Los ho donaria a les males, Alcover Cont. 49. ¿No veieu que a ses males no sabríeu quin os desllorigar-li?, Ruyra Pinya, II, 50. Dir la mala pèssima d’algú: dir-ne molt de mal, malfamar-lo. Mala: (ant.) en mala hora. E tan mala anc nasc aquell qui los poders dels hòmens ha més en memòria que’l vostre, Llull Cont. 14, 6. L’ase dix al porc que mala havia vista la amistat de son senyor, Llull Arbre Sc. ii, 433. Jesuchrist és passat a paraís… mes tost tornarà, e mala per a qui no estarà apparellat, Sermons SVF, i, 120. Mala a sos ops: (ant.) en mala hora, per mala sort. En Berenguer d’Entença mala a sos ops fià’s en ells, Muntaner Cròn., c. 218.

2. Especialment: a) ant. Irritat, ple d’ira. Respòs-nos el molt brau e molt mal, Jaume I, Cròn. 148. E tantost pres comiat, mal e felló, del Papa, Muntaner Cròn., c. 56. “Aquest bou és mal”: aquest bou és maleit, salvatge, propens a envestir la gent (Ripoll) .– b) Difícil. “Estimat meu, dues eines | són males de manejar; | dues en vols festejar, | i amb una t’hi veus amb feines” (cançó pop. Mall.). Tendries mal de fer pegar esquenada an En Miquel, Alcover Cont. 3.– c) Malalt (val.); cast. malo, enfermo. “Diu el gall el dia de Nadal:–Jo estic mal.–Diu la gallina:–Jo estic lloca, a mi no em toca” (Val.).– d) Molt malalt; malalt de gravetat (Montblanc, Solsona, Mall., Men.). N’Elisabet havia estada mala durant l’autumne, molt mala, moridora, Salvador Galmés (Jocs Fl. 1912, pàg. 157). Avisau es combregar, que aquesta atlota està mala, Ignor. 34.– e) Afectat, que s’agrada molt (de tal o tal cosa); cast. aficionado. “Aquest gos és mal dels esquirols”: li agraden molt els esquirols (Ripoll). “Sóc mal de les figues, és la fruita que més m’agrada” (Cardona, Solsona, Gironella).

Aquest ús que fan a Puçol de l’adjectiu mal en el modisme comparatiu més mal que el bou de la presó –i també en altres, com ara més mal que el dragó del Puig– és un bell arcaïsme que han conservat en aquesta població de l’Horta de València.

De tota manera, cal deixar ben clar que l’ús de l’adjectiu mal és encara molt corrent en molts parlars valencians en determinades construccions. Per exemple, tan normal és per a qualsevol valencià dir “no et preocupes, no li passarà res de roín” com dir “no et preocupes, no li passarà res de mal”.