Referit a una persona: amb la cara fortament enrojolada, encesa, amb les galtes molt vermelles.
En novel·la Al cor, la quimereta, d’Encarna Sant-Celoni, podem llegir:
Allí els tenies: ell, més roig que un titot, amb ganes de brega, i ella, plantant-li cara amb la cresta ben erta i les dents més esmolades que un gos rabiós.
En la novel·la La casa de les flors, de Joaquim Gonzàlez Caturla, llegim:
Tot seguit se n’anaren i el senyor Rosselló, més roig que un titot, es girà cap a tu i t’arrabassà els pamflets de les mans.
En el llibre de narracions curtes En blanc i negre, de Rafa Gomar, trobem:
Al principi l’envejava perquè no anava a escola, però quan veia com tossia i amb el mínim esforç es posava més roig que un titot i arribava quasi a ofegar-se, pensava que no, que jo tenia molta sort de no ser asmàtic.
NOTA 1: És una llàstima que Rafa Gomar haja usat la construcció acastellanada “es posava més roig que” en lloc de la nostra construcció genuïna “es feia més roig que”.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu, el Diccionari de la Vall d’Albaida i el DNV.