Molt quiet, immòbil.
En el conte El gat i la rateta, que trobem en Rondalles de l’Alacantí. Contes populars, de Joaquim Gonzàlez i Caturla, reproduït en Rondalles populars valencianes: antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal, edició a cura de Rafael Beltran, podem llegir:
La rateta es moria de ganes per agafar-la: era la classe d’ametles que més s’estimava perquè tenen la clovella molt fluixa. Així és que tragué prudentment el morro, olorà l’aire i… ràpidament cap a dins: justament a la creu de l’arbre més quiet que una estaca, allí era el gat, que l’esperava. La rateta callava, dubtava, tornava a traure el morro i el gat, amb el bigot ben tes, li tirava la pota amb les ungles parades. Però sempre la rateta, més ràpida, tornava a ficar-se dins el cau.