S’usa per a expressar la idea que un afer, un problema, un negoci, un assumpte, un projecte, un treball, un pla, etc., té moltes dificultats i moltes complicacions i, per tant, és difícil d’entendre i de realitzar.
Joaquim Martí i Gadea arreplega aquest modisme comparatiu en el seu llibre Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 179 del 1r volum). Escriu Martí i Gadea:
S’aplica este modisme á una còsa árdua, costosa y difícil de cumplir, y se referix al panegírich de la Santa, sense ducte per los pòchs datos que se tenen de la vida d’ella, y els pòchs recursos oratòris de que pòt tirar má el predicador; en este sentit corre pròu dita frase per los pòbles del nòstre reyne, encara qu’empleant en lloch de pimentòns un altra paraula més vulgar y manco decent, […]
S’usa amb el verb tindre.
NOTA 1: En aquest modisme comparatiu, la paraula pimentons és un eufemisme per collons.
NOTA 2: Els valencians, per a denominar el fruit de les plantes de la família de les solanàcies que reben els noms científics de Capsicum annuum i Capsicum frutescens emprem les paraules pimentó, pebrera i, a Alcoi i altres poblacions del migjorn valencià, bajoca. Els següents versets ens ho recorden:
«Per força ha de ser bona
una cosa que té tres noms:
pimentó, pebrera
i bajoca allà en Alcoi.»
En alguns llocs, com ara el Real de Gandia, li donen el nom de pebre.