S’usa per a expressar la idea que un afer, un problema, un negoci, un assumpte, un projecte, un treball, un pla, etc., té moltes dificultats i moltes complicacions i, per tant, és difícil d’entendre i de realitzar.
S’usa amb el verb tindre.
NOTA 1: En el DNV, en l’entrada pelendengue, diu: tindre pelendengues loc. verb. Estar, una cosa, plena de dificultats, destorbs o molèsties. No cregues, la meua faena té molts pelendengues.
NOTA 2: Sobre l’etimologia de la paraula pelendengue, el Diccionari català-valencià-balear diu: «probablement deformació d’un derivat del llatí pendĕre, ‘penjar’; té els seus equivalents o anàlegs en el cast. i port. perendengues, en el fr. pendeloques, en l’aranès plendengues ‘arracades’, etc. (cf. L. Spitzer en AIL Cuyo, i, 31)».
NOTA 3: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Garcia Llopis en el seu llibre Revoltim.