Es diu de qui és molt hàbil per a aconseguir allò que pretén.
Joaquim Martí i Gadea, en Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 30 del 1r volum), té l’entrada Bricant (saber més ó ser més pillo que) i en el mateix llibre, una mica més avant, en la pàg. 195, en l’entrada Quirineldo (ser més tes que), escriu els versets següents:
Nengú més pòrch que Japí,
ni rich que Sala de Pego,
ni més pillo que Bricant,
ni més tés que Quirineldo.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
Tingueren un fill y tres filles, tots bòns y honrats com sos pàres, pero més astuts y guilopos que Bricant, y molt més treballaórs que son pare; […]
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada bricant, trobem:
Nom propi que es troba usat en aquestes locucions: a) Esser més pillo que Bricant: esser molt polissó (Val.).—b) Saber més que Bricant: esser molt sabut o molt enginyós (Cat., Val.).—c) Parlar més que Bricant: xerrar molt (Pineda).
Etim.: pres del cast. Briján (saber más que Briján).
Sobre el personatge de Bricant, vegeu saber més que Bricant.