Molt negre.
En Entre imams i capellans, de Marta Alòs i Brahim Yaabed, podem llegir:
Tinc un amic que viu en una comunitat que sempre em comenta que el veí que li provoca més maldecaps és català de tota la vida i més blanc que la llet i que, en canvi, el seu veí de replà més negre que el carbó és una meravella de persona.
En la novel·la El tatuatge dels apàtrides, de Josep Palomero, llegim:
Els cabells, contra el que sempre havia estat el seu costum, els duia també excessivament llargs i totalment despentinats, ocults sota una gorra de mariner que segurament no es llevava ni per a dormir, perquè aquell capell que devia haver vingut al món sent una peça de tela de color blau, semblava més negre que el carbó i absolutament rígid, de tanta brutícia com havia acumulat.
En la novel·la Aldebaran, de Josep Franco, trobem:
Arribaren davant del pilar a les tres del matí, quan la nit era més negra que el carbó i s’havia girat un vent que tallava la pell.
Vegeu: