Molt marejat, tant en sentit real com en sentit figurat.
En la rondalla Els tres plets de Pasqua Granada, d’Enric Valor, podem llegir:
“Bon punt per a dinar”, es digué Blai, que ja anava més marejat –de fam– que un allioli. S’assegué en un margenet, els peus dins l’herbassar sucós, i en una assentada es va menjar la berena de tot el dia.
En la novel·la Vespres de sang, de Joan Olivares, llegim:
Aquella part de València és tan intricada com un laberint, de manera que poc després d’abandonar la plaça, estava més marejat que un allioli.
En la novel·la A la contra, de Francesc Gisbert, trobem:
El cap li rodava, més marejada que un allioli. No estava acostumada a beure tant.
Marisol González Felip, en el llibre Frases fetes al nord de la llengua, arreplega l’expressió estar més marejat que un allioli que definix de la manera següent:
Trobar-se en una situació de total indecisió. Ex.: Estic més marejat que un allioli; no sé si matricular-me en medicina o en biologia.
NOTA 1: Es diu que l’allioli està marejat perquè s’elabora fent girar el boix dins del morter contínuament, sense aturar, i sempre en el mateix sentit –generalment en sentit horari– i, clar, de tant pegar-li voltes, el pobre allioli es mareja.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu i el DNV.