Molt marejat, tant en sentit real com en sentit figurat.
En la novel·la La solsida, de Rafael Arnal, podem llegir:
Ramon isqué del despatx atarantat. La vida darrerament li havia pegat tants tombs que el tenia marejat com un allioli. Però per damunt de tot tenia una cosa clara: el tramvia era el seu vehicle cap al futur i això no ho anava a parar ni Déu!
En Ramona Rosbif, d’Isa Tròlec, llegim:
Marieta s’alçava, bevia un got de vi calent. Eixia de nou. Marejada com un all-i-oli.
En la novel·la L’ull de la boira, de Joaquim Roca i Pep Castellano, trobem:
Ell va eixir d’aquella cuina a tomballons, marejat com un allioli. Estava tot suat i blanc com un lliri.
NOTA: Es diu que l’allioli està marejat perquè s’elabora fent girar el boix dins del morter contínuament, sense aturar, i sempre en el mateix sentit –generalment en sentit horari– i, clar, de tant pegar-li voltes, el pobre allioli es mareja.