S’aplica a qui és molt malfaener, a qui no té mai ganes de fer faena.
En la narració curta El Nadal d’un remendó, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, trobem:
Lo pare de la geperuda era un perfecte sinagües que fea en casa el paper d’escolà d’amén; ara que com a malfainer ho era més que una pitera, i en punt a borratxo… un cep.
NOTA 1: En el fragment de la narració El Nadal d’un remendó de Josep Pascual Tirado que he posat com a exemple he escrit la paraula malfainer tal com apareix en l’edició original, la de 1935, malgrat que en l’edició corregida de 1996 la paraula ha estat canviada per malfeiner.
NOTA 2: Els modismes comparatius més malfainer que una pitera i més gos que una pitera els arreplega Joaquim Martí Mestre en l’entrada pitera del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (pàg. 1226) i els definix com a ‘ser molt malfeiner’, ens informa que s’usen a Borriana i afig que el botànic borrianenc Roberto Rosselló atribuix aquestes comparances a “la lentitud de creiximent de la pitera (planta desèrtica d’origen mexicà naturalitzada al nostre país) que a l’agricultor mediterrani deu paréixer-li exasperant en comparació al cicle més ràpid de la majoria d’espècies cultivades al regadiu.”