Molt roín. S’aplica a les persones malvades i als xiquets entremaliats.
En el Diccionari català-valencià-balear, en la primera accepció de la paraula dragó, diu:
Drac; animal fabulós al qual s’atribueix figura de serpent corpulent, amb peus i ales i amb gran boca devoradora; cast. dragón. Dix un saui: Mon fill, ve darrera leó e dragó e no vages darrera fembra, Jahuda Dits, c. 30. Albergaren lo vespre en una coua hon hauia molts dragons, Serra Gèn. 164. Dragons, cerastes, àspids dels quals l’ullada asseca, Atlàntida VIII. Alat dragó a son capell, Salvà Poes. 140.
En la mateixa entrada trobem:
Esser més mal que el dragó del Puig: esser molt dolent (Puçol). Es diu per al·lusió al cocodril que hi ha, dissecat, en el monestir del Puig de València.
Cal aclarir que el dragó en qüestió no era exactament un cocodril, com diu el Diccionari català-valencià-balear, sinó un caiman que el virrei del Perú –el marqués de Monterrey– va regalar al Patriarca Juan de Ribera. Aquell caiman, dissecat, es trobava en el monestir de Nostra Senyora del Puig, però durant la guerra civil espanyola (1936-1939) va desaparéixer. Es conserven diverses fotografies del caiman dissecat en les quals encara el podem veure.
Teodor Lorente, en Valencia: sus monumentos y artes, su naturaleza e historia, escriu:
En aquella misma pared, como trepando por ella, hay un cocodrilo disecado, y también tiene su rótulo, que dice así: Si en silenci dins no esteu, á mon ventre parareu, amenaza con la cual asustan las matronas del Puig á sus chicuelos y les hacen estar callados durante la misa. Este cocodrilo, como su hermano mayor, el célebre Dragó del Colegi, de Valencia, fué donativo del Patriarca Rivera, que veía sin duda algún apropiado simbolismo en ese monstruoso anfibio guardando las puertas del templo.
En el treball acadèmic Cocodrils i balenes a les esglésies, de Joan de Déu Domènech, l’autor ens explica que, antigament, era costum posar en les esglésies determinats animals dissecats amb una llegenda que deia que si no et portaves de manera adequada dins l’església i, sobretot, restaves en silenci durant els actes religiosos, l’animal se’t menjaria. Açò es feia, fonamentalment, per a fer por als xiquets i que estigueren quietets i calladets.
Jo he sentit aquest modisme comparatiu, tant a Puçol com en altres poblacions pròximes –com ara Meliana o Vinalesa–, en la forma més roín que el dragó del Puig.
S’usa, fonamentalment, precedit del verb ser.
Respecte a l’adjectiu mal, vegeu més mal que el bou de la presó.
NOTA 1: El virrei del Perú va regalar a Juan de Ribera dos cadells de caiman. Els dos varen viure molts anys i, quan es varen morir, els varen dissecar i en varen posar, u d’ells –el dragó del Puig–, en l’església del monestir de Nostra Senyora del Puig, i l’altre –el dragó del col·legi o dragó del Patriarca– en l’església del col·legi del Corpus Christi.
NOTA 2: El mot roín sempre he oït emprar-lo, de forma invariable, tant per al masculí com per al femení. Així és com ho deien els nostres clàssics i així és com es conserva en el parlar tradicional d’Alcoi, el que jo he heretat oralment de la meua família.