Molt lleig.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
[…] y ella la Manereta, qu’ham conegut, nana com un taperòt, viscaya y més lleja qu’un feç, […]
En la rondalla La mare dels peixos d’Enric Valor, llegim:
Així, hi anava cada dia, o dia part altre, un forner de la pintoresca població d’Onil, que es deia de sobrenom el Blanet i era més lleig que un fes.
En el glossari que hi ha al final del llibre trobem: «ser més lleig (o lletja) que un fes. Ser d’un grau extremat de lletjor.»
NOTA 1: És possible que la paraula fes que trobem en aquest modisme comparatiu siga la substantivació del participi del verb fendre que significa ‘tallar’. Podria fer referència a una persona amb la cara tallada o clavillada, amb cicatrius degudes a baralles, accidents o malalties. No sembla gens lògic que es referisca a la ferramenta agrícola d’eixe nom ni, menys encara, al barret troncocònic propi dels turcs i d’alguns pobles àrabs.
NOTA 2: La locució part altre significa ‘un sí i l’altre no’.