lleig com un fes / lletjos com a fessos

Molt lleig.

En la rondalla L’albarder de Cocentaina, d’Enric Valor, podem llegir:

Agafadets de la mà com dos promesos lletjos com a fessos, se n’ixen pel fumeral, i comencen a enlairar-se, amunt, amunt!

NOTA: És possible que la paraula fes siga la substantivació del participi del verb fendre que significa ‘tallar’. Podria fer referència a una persona amb la cara tallada o clavillada, amb cicatrius degudes a baralles, accidents o malalties. No sembla gens lògic que es referisca a la ferramenta agrícola d’eixe nom ni, menys encara, al barret troncocònic propi dels turcs i d’alguns pobles àrabs.