Es diu de les persones sense malícia, curtes d’enteniment, simples, ingènues, de poca voluntat, fàcils d’enganyar o sorprendre.
NOTA 1: Els valencians emprem la paraula fava per a expressar que una persona és curta, simple, gens intel·ligent. A l’hora d’emprar un comparatiu que pondere l’estupidesa d’algú, res més adequat que comparar-lo amb una mata de faves, que no té una fava només sinó bona cosa de faves.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Garcia Llopis en el seu llibre Revoltim.