Molt fred, molt gelat.
En la rondalla Esclafamuntanyes, d’Enric Valor, podem llegir:
Però quan es feu de nit –enjorn, perquè era pel novembre– i mogué un ventijol que venia de la Manxa més gelat que un rave, i es colava pels badalls de porticons i finestres i feia uns esfereïdors udols i xiulets, ja va anar enquimerant-se i sentint pel dins del cos una mena d’estrany neguit. I ell no era covard. Ni de bon tros!
NOTA 1: Els valencians usem l’adjectiu gelat per a expressar que una cosa no és calenta. Gelat no significa necessàriament congelat. En els parlars valencians significa, normalment, fred i, a voltes, simplement, a temperatura ambient.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer.