1) En sentit real: molt fresc.
2) En sentit figurat: en plena forma, ple d’energia.
3) En sentit figurat i referit al cos d’una persona (o a una part del cos): en perfectes condicions, sa, agradable, molt ben conservat malgrat el pas dels anys.
En la novel·la Aldebaran, de Josep Franco, llegim:
El Roig arribà molt ben vestit, descansat i més fresc que una rosa, amb el cavall a penes entresuat.
Jordi Querol, en Llancen crits de llibertat, escriu:
–Au, anime’s, senyor Pérez, que això que té no és res. Ja ho veurà, d’ací cinc dies estarà nou, més fresc que una rosa.
Josep Franco, en la novel·la Això és llarg de contar, escriu:
[…] li va entrar una cosa que se li quedaren els ulls en blanc i la boca torta; però quan va vindre el metge, que la mare havia anat a buscar-lo i havia tornat amb el lleu fora, ja li havia passat tot i estava més fresca que una rosa…
En la novel·la juvenil El diari del pare, de Vicent Sanhermelando, podem llegir:
–Conxa, sembla que no té bona cara. Que està cansada o es troba malament?
–Jo? Estic més fresca que una rosa.
En la novel·la Dies de verema, de Joan Olivares, trobem:
[…] imaginant els saltirons que els devien fer les mamelles. Déu!, més fresques que una rosa, que les devien tindre de l’arremulló.