fresc com una rosa / frescs (o frescos) com a roses

1) En sentit real: ‘molt fresc’.

2) En sentit figurat i referit a un ésser humà: ‘en plena forma, ple d’energia’.

3) En sentit figurat i referit a un aliment: ‘que manté les qualitats originàries’.

4) En sentit figurat i referit al cos d’una persona (o a una part del cos): ‘en perfectes condicions, sa, agradable, molt ben conservat malgrat el pas dels anys, d’aspecte juvenil’.

En la novel·la Delers de jovença, d’Antoni Igual Úbeda, podem llegir:

Perquè allí no arribava un altre metge que el sol i l’alé d’unes pinades properes, a més a més de la bona llet d’un parell de vaques –beneïdes siguen, que ben pampoloses deuen estar, encara– i el pa negre, tan saborós, cuit al forn barraquer del corral, i les bones gallines, de substanciós brou i ous frescs com una rosa, com les roses que creixien en la rosaleda enganxada al tronc d’un xiprer, al replà de la porta, enfront de la muntanya.

En la narració Una aventura en el tren dins Narracions alacantines de muntanya i voramar, de Jordi Valor i Serra, llegim:

Poc després tornava ella llavada i repentinada, fresca com una rosa, amb uns llavis deliciosament pintats d’un rouge adequat als seus ulls blaus i cabellera rossa d’or vell.

En la novel·la Enllà de l’horitzó, d’Enric Valor, trobem:

Als dos o tres dies, ambdues xiques estaven fresques com unes roses veres, encara que es planyien a vegades d’algun masegament, d’alguna blaüra que devia marcar-se pels flancs o per l’esquena.

En la novel·la El tatuatge dels apàtrides, de Josep Palomero, podem llegir:

Passant pàgines, Rodolf entropessà amb una fotografia solta on hi havia una de les dones més belles de la col·lecció, fresca com una rosa, la qual, sense cap pudor, mostrava fins a l’engonal unes cames rectes, musculoses i magnífiques.

En el relat La mona, dins Cañís y cañisaes, d’Amanci Matínez Ruiz, podem llegir:

Es fadrines, com a roses fresques del reixiu, van en vestits clas y vistosos, acabá de estrená.

En el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX), de Joaquim Martí Mestre, trobem el modisme comparatiu fresc com una rosa en l’entrada pasta, en el fragment següent, que també podem trobar en el llibre Col·lòquis eròtico-burlescos del segle XVIII, del mateix Joaquim Martí Mestre:

Jo festejava, sagrat!,
una xica mamelluda,
tova com lo tulipà,
fresqueta com una rosa,
grosseta com un tabal,
salerosa hasta les ungles,
dolça com lo marsapà.
I, per últim, pasta fina”

NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu que definix com a ‘d’aspecte sa o juvenil’. També l’arrepleguen Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer i Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs.