més fresc que una cama-roja

1) En sentit real: ‘molt fresc’.

2) En sentit figurat i referit a un ésser humà: ‘molt tranquil, que no s’immuta per res’.

3) En sentit figurat i referit a un ésser humà: ‘en plena forma, ple d’energia i vitalitat’.

4) En sentit figurat i referit a un ésser humà: ‘que actua en profit propi, sense importar-li si perjudica algú altre’.

En el llibre de narracions curtes En blanc i negre, de Rafa Gomar, podem llegir:

I allà anava ell xano-xano, més fresc que una cama-roja, amb el saquet al muscle, botant i xiulant, despistat com una mona, quan de sobte, un lladre se li va aparéixer i amb un garrot a les mans i la cara tapada per un mocador, […]

En la novel·la La trampa del desig, d’Urbà Lozano Rovira, llegim:

Un personatge peculiar, Guido. Setanta-dos anys i més fresc que una cama-roja. Viu a la residència per voluntat pròpia. Hi ingressà fa un parell de mesos. No sofreix cap problema patològic.

En Això era una volta…, de Jordi Raül Verdú, trobem:

Jornet es va posar a tocar una flauta. La mare, en sentir el so de l’instrument, es va alçar de terra, més fresca que una cama-roja. I, com si no haguera passat res, s’espolsà la pols del vestit.

En la rondalla Esclafamuntanyes, d’Enric Valor, podem llegir:

El jove, que era més fresc que una cama-roja, es diu: “Ara comprenc l’estrany capteniment dels meus germans”, i fa en alta i divertida veu:
–Què fas que encara no has caigut?

En el glossari que hi ha al final del volum 5é de Rondalles valencianes (Edicions del Bullent) trobem: «ser més fresc que una camaroja. Ser molt tranquil, no immutar-se per res.»

NOTA 1: La cama-roja és una planta silvestre que es menja crua en ensalades. També s’empra, fregida o bollida en companyia d’altres herbes silvestres, per a fer coquetes i farcir cocotets. S’ha d’usar fresca, és a dir, acabada de collir, perquè si es pansix ja no és bona.

NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Josep Garcia Llopis en el seu llibre Revoltim i el DNV.