1) En sentit real: ‘molt fresc’.
2) En sentit figurat i referit a un ésser humà: ‘molt tranquil, que no s’immuta per res’.
3) En sentit figurat i referit a un ésser humà: ‘en plena forma, ple d’energia i de vitalitat’.
4) En sentit figurat i referit a un ésser humà: ‘que actua en profit propi, sense importar-li si perjudica algú altre’.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
Per això li trageren de mal nòm Paloma y el Sopero, y quant algú liu día es quedava lo mateix qu’en ans, ó siga fresch com una camarròja y sense mudar de color en la cara, […].
En la novel·la Enllà de l’horitzó, d’Enric Valor, podem llegir:
Les sis era l’hora de passeig dels soldats que no tenien cap servei. El meu treball fix als matins era descansat: rebíem i servíem roba, calcer, municions, anotàvem entrades i eixides, donàvem faltes o necessitats, etcètera. Allò era un encant, una inesperada moma. No cal dir que arribava fresc com una cama-roja als braços de l’amor.
Josep Lozano, en la novel·la Ribera, escriu:
–No cal que m’ho jures. Però, tu estàs groc com el pa de cera… I la senyoreta del vaivé, com s’ha quedat?
–Fresca com una cama-roja.
En Més enllà de San Francisco, de Toni Mollà, llegim:
M’he alçat nou, fresc com una cama-roja. Després de desdejunar-nos, encara hem fet un bon passeig vora mar.
NOTA 1: La cama-roja és una planta silvestre que es menja crua en ensalades. També s’empra, fregida o bollida en companyia d’altres herbes silvestres, per a fer coquetes i farcir cocotets. S’ha d’usar fresca, és a dir, acabada de collir, perquè si es pansix ja no és bona.
NOTA 2: El Diccionari de la Vall d’Albaida recull: «fresc com una cama-roja: molt fresquet, amb gran tranquil·litat i en bon estat d’esperit. També es diu d’algú que no fa cas del que li diuen.»