Passar, tindre o patir molta fam.
En la novel·la El tatuatge dels apàtrides, de Josep Palomero, podem llegir:
–No senyor –contestà el foraster, resolut–. El senyor comte té més fam que un lladre. Envieu el cotxer a recollir l’equipatge i partirem.
En Proses en carn, de Xavier Casp, llegim:
Mentre que jo, criat com un ruc, doblat el llom de sol a sol i amb més fam que un lladre, ¿com havia d’ésser bo? Qui sembra safanòries no pot collir flors.
En El darrer manuscrit: La lluita d’un home contra la destrucció de Mallorca, de Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo”, trobem:
Anava cap a l’estació amb més fam que un lladre, perquè l’acte carnal sempre em desperta tanta de gana que em menjaria un moix malalt de pigota. Hauria rosegat els ferros dels fogons!
En Ramona Rosbif, d’Isa Tròlec, llegim:
Ramona no va dormir aquella nit. Es va aixecar amb més fam que un lladre.
Vegeu:
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer, Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs, Vicent Bataller Grau en El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència i el DNV a on trobem tindre (o passar, o patir) més fam que un lladre que definix com a ‘tindre (o passar, o patir) molta fam’.