Fals, tant en sentit real com en sentit figurat. S’usa, sobretot, referit a la persona que no és de fiar, que és hipòcrita, que és fàcil que t’enganye.
Fa referència a Judes Iscariot, apòstol de Jesucrist, que, segons ens diuen els Evangelis, el va trair revelant al sanedrí el lloc a on passaria la nit.
En Han donat solta als assassins, de Manuel Joan i Arinyó, podem llegir:
Jo, per tal de guanyar temps, mentre se m’ocorria com fer-me fonedís, em vaig decidir a seguir-li el joc i, més fals que en Judes Iscariot, vaig exclamar: “Valga’m Déu: si jo m’arribe a figurar que la finalista era una noia tan guapa i simpàtica com tu, hauria renunciat al guardó a només per veure’t ara més alegre!”.
En la novel·la Una dona com una altra, de Beatriu Civera, trobem:
–I més falsa que Judes. Ho sé per experiència.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu i el DNV.