S’usa per a expressar que algú dóna molta faena, molt de quefer, molesta molt.
S’usa sempre precedit del verb donar.
En la narració curta Tant va el cànter a la font, dins el llibre Ultratge, de Joan Olivares podem llegir:
Ara sí que donava més faena que un porc solt, ella.
En novel·la Al cor, la quimereta, d’Encarna Sant-Celoni, llegim:
Senyor de Déu!, quant de quefer m’han donat les tres en esta vida!, més faena que un porc solt!, que no em deixaven parar ni un instant!…
En la novel·la Mataren el verd, de Carme Miquel, trobem:
–Jo café no en vull que em posa nerviosa. Si tens camamilla… Uf! Estic baldada. Eixe hivernacle em dóna més faena que un porc solt…
Lluís Fernández, en la novel·la L’anarquista nu, també usa aquest modisme comparatiu, però ell empra la variant formal feina, desconeguda en els parlars valencians:
Lulú, que cada dia està més i més desbocada i que, quan l’amolles, dóna més feina que un porc solt, li tirà a boca de canó:
–Nena, deixa’t de finors i al gra! Com la tenen els americans? Com ho fan? Quina és la darrera perversió que està de moda?
A voltes es completa la frase dient més faena (o més guerra) que un porc solt en un camp acabat de regar (o en un camp regat).
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada porc, trobem:
Fer més mal que un porc solt, o Donar més faena que un porc solt: fer molt de mal o donar molts de treballs i molèsties (Val.).
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen el Diccionari de la Vall d’Albaida, Vicent Bataller Grau en El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència i el DNV. Josep Garcia Llopis arreplega, en el seu llibre Revoltim, més faena que un porc solt dins d’un tomacar.