S’usa per a expressar que algú té molta faena, que en algun lloc hi ha molta faena o que alguna cosa en porta molta, de faena. Pot usar-se, doncs, amb diversos verbs, com ara tindre, haver-hi, dur o portar.
Aquest modisme comparatiu és propi d’Alcoi. El pont al qual fa referència la locució és el de Cristina que es va construir entre 1828 i 1837 per tal de salvar el riu Riquer. Les autoritats alcoianes de l’època decidiren donar al pont el nom de Maria Cristina, esposa del rei Ferran VII, i per això sol·licitaren l’any 1830 el permís reial corresponent. El permís l’aconseguiren, però el que no aconseguiren és la subvenció que pretenien obtindre per a ajudar a pagar el cost de l’obra, que era de més de mig milió de pessetes de l’època. Aquesta va ser la primera gran obra pública que es va fer a Alcoi en el segle XIX. La construcció del pont de Cristina va ser llarga i problemàtica, ja que va durar nou anys i l’obra feta amb el projecte inicial es va haver d’enderrocar i es va haver de tornar a començar a obrar el pont d’acord amb un nou projecte, tot açò amb els mitjans tècnics de l’època que eren molt pobres comparats amb els actuals. Açò va donar lloc al modisme comparatiu que ens ocupa que encara és molt viu en el parlar tradicional d’Alcoi però, per desgràcia, quasi ningú coneix el seu origen.
L’escriptor alcoià Jordi Valor i Serra, en la narració curta Per la més negra cobdícia, menciona aquesta comparança. Escriu Jordi Valor:
De vegades també el passeig s’orientava cap a les obres del Pont de Cristina, la construcció del qual fon tan lenta que encara es recorda en un proverbi de la terra.
I en una nota a peu de pàgina escriu:
Això porta més faena que el pont.
A Benilloba hi ha el modisme comparatiu costar més que el pont d’Alcoi. Es referixen, encara que probablement no ho sàpien, al pont de Cristina. Aquest modisme és equivalent al més general costar més que l’obra de la Seu (o que les obres de la Seu).