Molt espavilat, molt llest, molt viu d’enteniment, amb molta agilitat mental.
En El Refranyer de José Gargallo Gregori, que podem trobar en internet, diu: «Ser [algú] més espavilat que un teuladí (Ser llest, viu d’esperit)».
El teuladí (Passer domesticus) és un pardalet molt llest, molt viu, molt despert, molt esparpellat, molt espavilat.