Molt espavilat, molt llest, molt viu d’enteniment, amb molta agilitat mental.
En la rondalla Nabet, d’Enric Valor, podem llegir:
Nabet era esparpellat com un teuladí, tenia bones xarrades i no li feia por ni gos ni home ni llop que li poguessen eixir a l’encontre, perquè sempre trobava la manera de deseixir-se’n.
El teuladí (Passer domesticus) és un pardalet molt llest, molt viu, molt despert, molt espavilat, molt esparpellat.