1) En sentit real: molt dolç.
2) En sentit figurat, es diu de les persones que tenen molt bon caràcter, que són amables, afectuoses, agradables, tranquil·les, afables, que tracten les altres persones amb afecte i consideració.
3) En sentit figurat, es diu d’allò que ens resulta agradable, que ens produix satisfacció, que ens plau.
En el poema Oda a la pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, que podem trobar en el llibre La llengua dels valencians, de Manuel Sanchis Guarner, podem llegir:
Ix, doncs, per expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua, a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocent edat.
En la novel·la Delers de jovença, d’Antoni Igual Úbeda, llegim:
–És que t’has perdut en la casa? –em deia, amb un accent més dolç que la mel– o és que t’han enviat a buscar-me?
Vicent Borràs, en la novel·la L’últim tren, escriu:
Havien estat les vint-i-quatre hores més intenses en el creixement d’aquell mocós, que començava a intuir que, en la vida, hi havia moments molt més dolços que la mel i d’altres més amargs que les guitzes que li tirava el bèstia d’Onofre quan estava de mala llet.
Josep Lozano, en la novel·la El mut de la campana, escriu:
–Veniu, frare, veniu! vist que sou jove i tindreu l’ou ple! veniu que tenim dones que us duran al cel, només a muntar-les! Dones jóvens, més dolces que la mel!
NOTA 1: La versió del poema Oda a la pàtria que he transcrit del llibre La llengua dels valencians va ser adaptada a la llengua normativa per Manuel Sanchis Guarner i presenta algunes discrepàncies amb la versió original, publicada l’any 1833 en El Vapor, que copie tot seguit:
Ix doncs per expressar l’afecte mes sagrat
que puga d’home en cor grabar la ma del cel,
o llengua á mos sentit mes dolça que la mel,
que m’tornas las virtuts de ma innocenta edat.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs i el DNV de l’AVL.